Llunalila

Els indignats, com se’ls anomena a la premsa, van iniciar la seva acampada el passat dilluns 16 de maig, aquella tarda a la plaça Catalunya unes 300 / 400 persones van encendre el que seria un foc que fins ara segueix cremant. Per la nit el nombre de persones és va reduir a poc menys d’un centenar de persones, aquestes van estar en unes condicions molt diferents a les actuals que compten amb una gran infraestructura.

Tot varia en aquets set dies d’existència, les diferents comissions que s’han anat elaborant, han solucionat problemes que inicialment feien tots.

El funcionament és molt lògic, dividir els treballs en les diferents comissions on cada un fa una petita part del que en el fons és un gran treball, aquest procés a vegades pot ser una mica lent i generar algun retràs com si de la burocràcia parléssim. Aquesta comparació no és en cap cas en negatiu, és en positiu, donat un treu lo bo del que hi ha en les coses que existeixen que impliquen les dolentes, en aquest cas al tenir de passar per assemblea general molts dels temes que és fan poden perdre unes hores. ¿Que son unes hores, comparat amb una vida? Aquesta és la idea pel moviment, no s’està fent un moviment per cremar-se com la pólvora sinó per anar fent com una espelma de mica en mica.

Les cassolades, és cert que hi ha menys gent actualment a la Plaça Catalunya però si finalitzem la frase aquí donem entendre que s’està apagant el seguiment i no és pas així, molta gent no pot estar anant cada dia a Barcelona o te tasques per fer i ara el que tenim és que una persona camina pels carrers i escolta gent fent soroll, xiulets, picant de mans, cassoles etc. Apart de que moltes poblacions estan generant els seus moviments.
La festivitat que és respira en les diferents cassolades les fan úniques, la cassolada de diumenge va comptar amb la visita d’una colla de diables que li van donar llum, la de dilluns cridava el lema “Seguim aquí” i el que ens faltarà per veure.

El temor de molta gent ara està en el dissabte, ja que veuen un possible problema si el Barça guanya la final de la Champions, és molt suposar però com a gent responsable pensen en el que podria succeir donats els precedents. L’acampada ha aconseguit tot el que és va demanar, la plaça neta, que no existeixin incidents però: ¿Com és comportarà aquell grup de persones que sempre busquen els incidents? Aquesta pregunta està en l’aire i les comissions encarregades segueixen pensant com enfocar aquest tema.

Un dels altres punts calents que s’han tractat a l’assemblea és remarcar que aquesta lluita no és fer un “botellon”, allà hi ha una raó de prou pes com per intentar donar imatges que no toquen, s’ha parlat amb el col•lectiu que s’encarrega de la venta d’aquets productes per donar una solució aquest problema.